Els Plens de La Patum

El salt de Plens només té lloc a la nit. El nom de Plens prové del fet que els diables van plens de foc. És, sens dubte, el major espectacle de la Patum. S’apaguen els llums de la plaça i saltant als acords d’una música enardidora composada per Joaquim Serra entre 1888 i 1890, s’encenen els mil fuets que duen els cent Plens que participen en l’espectacle: la plaça de Sant Pere sembla convertir-se en un autèntic infern.

L’espectacularitat dels Plens de Berga ha donat lloc a descripcions com la d’Agustí Ferrer, “pel qui els veu, l’Infern, pel qui els fa, la glòria del Cel”; la de Josep Armengol, per a qui “són el moment culminant de la Patum, l’apoteosi de la festa. Els nostres passats, amb uns elements limitadíssims van saber crear un espectacle únic que avui no se’ns acudiria. És l’èxit de l’esperit, el miracle de creure en alguna cosa”, o les d’Antoni Sansalvador, que els definia com “l’apoteosi de la festa”, “una farandola vertiginosa” i “un verdader galop infernal”.

Els diables de La Patum conserven la presència de determinats cultes pagans de fecunditat de la terra i de celebració de les collites de caràcter eminentment agrari. Cal veure en aquests diables un sincretisme important d’elements precristians i cristians, serien antigues divinitats vegetals o restes d’alguna cerimònia relacionada amb divinitats agrícoles convenientment passades pel sedàs moralitzador de la religió.

Amb la col·laboració de Televisió del Berguedà

Imatges cedides per:

Els Plens de La Patum Els Plens de La Patum Els Plens de La Patum Els Plens de La Patum Els Plens de La Patum Els Plens de La Patum

Amb la col·laboració de FotLuigi

Imatges cedides per:

Els nostres articles relacionats amb la comparsa

Els nostres articles relacionats amb la comparsa